Divendres, 15 de febrer del 2013

Els experts analitzen el dret a decidir

Personalitats com Ricard Vilaregut, director del CIEMEN, Hèctor López Bofill, professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, Montserrat Guibernau, catedràtica de Ciència Política a Queen Mary University of London i Jaume López, professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra participen en la publicació d'un monogràfic sobre el dret a decidir.

Barcelona � Amb la finalitat d'analitzar de manera acurada i intensiva el dret a decidir un grapat d'experts en política, sociologia, economia i dret del país han iniciat la creació d'un monogràfic sota la coordinació de Jaume López, professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra.

El document compta, pel moment, amb articles de Ricard Vilaregut, director del CIEMEN, Marc Sanjaume, politòleg, docent i investigador a la Universitat Pompeu Fabra, Hèctor López Bofill, professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, Montserrat Guibernau, catedràtica de Ciència Política a Queen Mary University of London, Jaume López, professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, Toni Cruanyes, politòleg i corresponsal de TV3 a París i a Brussel•les, Joan Ridao, professor de Dret Constitucional i Ciència Política a la Universitat de Barcelona i Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, entre d'altres.

Els analistes pretenen reflexionar àmpliament, en aquesta publicació, sobre l'horitzó del dret a decidir que s'albira a Catalunya, una oportunitat que a dia d'avui també afecta altres societats del planeta com és l'escocesa. "El monogràfic busca l'anàlisi de les diverses dimensions implicades en la definició i exercici del dret a decidir dels i les catalanes" defensa el col•lectiu. Podeu consultar el web oficial de la iniciativa .

TRIBUNA CATALANA

12/02/2013

Catalunya: Estat propi, Estat ric

Víctor Alexandre

El Cercle Català de Negocis (CCN) és una entitat valuosíssima per al procés d’alliberament nacional que està vivint Catalunya. La tasca que ha dut a terme aquests darrers anys, explicant arreu del país el suïcidi que suposa la nostra subordinació a Espanya, és impagable. Ho és per l’esforç que suposa tanta dedicació, ho és pel talent i per la vàlua professional de la gent que hi ha al darrere i ho és, sobretot, per l’exquisida habilitat amb què ha sabut arribar a diferents sectors socials tot fent-los prendre consciència de la situació d’atzucac en què ens trobem.

Magnífica, per altra banda, la seva recent intervenció neutralitzant l’ofensiva espanyolista que Foment del Treball, amb el Partit Popular al darrere, havia perpetrat per al 14 de febrer contra el procés sobiranista del govern de Catalunya. Fins i tot moltes associacions vinculades a Foment n’han declinat l’assistència. Gràcies al Cercle Català de Negocis, a més, la patronal PIMEC no ha caigut en el parany i ha manifestat que està a favor del dret a decidir; cosa molt important tenint en compte que, com diu el CCN, la PIMEC representa el 99% de les empreses catalanes. La propera vegada que Foment del Treball vulgui reunir-se per atacar els drets nacionals de Catalunya ho haurà de fer directament a la seu de la FAES.

Però més enllà d’això, recomano vivament la lectura del llibre “Catalunya: Estat propi, Estat ric”, de Joan Canadell i Albert Macià, membres del CCN, perquè constitueix una classe magistral extraordinàriament entenedora sobre l’augment de benestar social que experimentaria Catalunya com a Estat sobirà i sobre l’estatus que tindria entre els estats més pròspers del món. El quart en renda per càpita de la Unió Europea. Vegem-ne alguns fragments:

• “No costa gens imaginar que en una Catalunya Estat, sense el dèficit fiscal que patim per part de l’Estat espanyol, no hauria calgut fer cap retallada, i encara gaudiríem d’un important coixí per dinamitzar l’economia amb ajudes als ciutadans més necessitats i als sectors capaços de generar llocs de treball.”

• “No hi ha dubte que [els Fons de Cohesió de la UE] han significat una aportació de capital important, però fixeu-vos que el dèficit fiscal aportat per Catalunya a la resta de l’Estat és un 90% superior a tot el que ha aportat Europa en aquests anys. Els catalans, però, som poc més de 7 milions, i a la UE arribem gairebé als 500 milions.”

• “Mai a Catalunya no hi havia hagut una crisi de model econòmic com la que tenim ara. Això és així perquè no depèn de nosaltres, però també perquè l’Estat ha engegat una estratègia per enfonsar Catalunya, de la mateixa manera que en segles anteriors ho va fer amb l’ús de les armes.”

• “En concret, s’incrementarien les pensions un 10%, que al cap de l’any correspondria aproximadament a una paga més.”

• “El model econòmic centralista, que a més potencia les grans empreses de l’Ibex 35, el va iniciar el PP i el va continuar el PSOE. Tots dos partits i els seus ‘braços’ a Catalunya són corresponsables del nostre empobriment premeditat.”

• “Molts empresaris del CCN lliuren conjuntament amb la nòmina actual la nòmina catalana, i milers de catalans ja han entrat al web per calcular-la. Us convidem a entrar-hi i calcular la vostra nòmina catalana. Procureu no enfadar-vos!”

• “Cal explicar a la gent que ara és el moment de decidir on volem viure, en una regió pobra d’Espanya o en un Estat ric d’Europa.”

Petita síntesi de continguts i conceptes:

• “El 40% dels impostos que paguem no es queden a Catalunya.”

• “L’excedent de la Seguretat Social espanyola està caient en picat: ha assolit 4.200 M€ amb 37,5 M de persones, mentre que Catalunya genera un excedent de 2.300 M€ amb tan sols 7,1 M de catalans.”

• “El dèficit fiscal al qual està sotmesa Catalunya l’obliga a endeutar-se per mantenir els serveis als seus ciutadans.”

• “L’aeroport del Prat té una demanda directa anual no atesa de més de 700.000 passatgers intercontinentals.”

• “Només el 24% de les companyies aèries que operen vols intercontinentals amb Espanya ho fan des d’aeroports catalans.”

• “Del 2000 al 2008 el nivell de vida dels catalans es va reduir un 7,5% en relació amb la mitjana espanyola.”

• “Espanya és líder en índex de misèria, que inclou dèficit públic i taxa d’atur.”

• “Catalunya està perdent riquesa, competitivitat i solvència financera.”

• “Amb l’Estat propi podríem incrementar pensions i alhora abaixar cotitzacions d’empreses i de treballadors.”

• “Podríem reduir ‘l'IRPF i les quotes a la Seguretat Social i així incrementaríem els salaris nets entre un 9% i un 23%.”

• “Segons el Conveni de Viena del 1978, Catalunya Estat seria automàticament membre de la Unió Europea.”

• “El salari mínim interprofessional a la Catalunya Estat milloraria un 28%.”

• “Els estats europeus que s’han independitzat recentment han crescut més del doble que la mitjana de la Unió Europea.”

• “Catalunya ja no pot esperar més. L’Estat espanyol ens està arrossegant a la decadència econòmica, política i social.”

“Catalunya: Estat propi, Estat ric” és un llibre que respon preguntes, que esvaeix dubtes, que aclareix idees i que amb només 183 pàgines fa que el lector prengui consciència de la magnitud de la situació, de la insostenible asfíxia que patim, de la mort nacional a què ens aboca la nostra pertinença a Espanya i de la necessitat vital, urgent i inexcusable de constituir-nos en un Estat independent.

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre Escriptor i periodista. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Entre els seus llibres hi trobem Jo no sóc espanyol (1999), Despullant Espanya (2001), El cas Carod (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005), La paraula contra el mur (2006), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? (2006), Nosaltres, els catalans (2008) Set dones i un home sol (2009), premi Mercè Rodoreda, Trifulkes de la KatalanaTribu (2009) i Una història immoral (2010). Aquest any ha publicat Cor de brau.

@valex_cat

http://www.victoralexandre.cat