Noticias
Les autoritats esperen que "en dos o tres dies" es recuperi la normalitat als aeroports europeus .- Les rutes amb Àsia i Amèrica tornen a estar operatives.
Després de set dies de caos aeri, les bones notícies arriben a la fi a Europa. L'Agència Europea de Seguretat Aèria, Eurocontrol, Ha indicat que demà podran aterrar o enlairar gairebé tots els vols del continent, mentre que les restriccions d'espai aeri per sota dels 20.000 peus (6.000 metres) es limiten ja només a algunes àrees de Finlàndia i el nord d'Escòcia. A més, l'organisme que coordina el trànsit aeri de 38 països ha revisat les seves previsions d'avui a l'alça, cosa que no passava des que va començar la crisi.
Així, Eurocontrol ha emès un nou comunicat que corregeix la xifra de vols prevista per avui i assenyala que podran realitzar al voltant de 22.500 operacions i no els 21.000 que va anunciar ahir. Encara que la variació, del 75% al 80% respecte al total de 28.000 vols previstos, pot semblar poca, es tracta de la primera vegada en els últims set dies en que l'estimació inicial del dia no és revisada a la baixa a mitja jornada. Es tracta d'un símptoma més que la normalitat està tornant als aeroport europeus.
A aquesta hora, i per primera vegada des que es va iniciar la crisi aèria per el núvol de cendra del volcà islandès Eyjafjalla, Cap país té restriccions totals en els seus espais aeris. Amb tot, Finlàndia continua amb grans complicacions, ja que diversos aeroport importants, incloent el de Hèlsinki, es troben tancats. A més, nombrosos passatgers bloquejats per les cancel·lacions de la darrera setmana segueixen tractant de tornar a casa seva, ja que ni tan sols els vols especials habilitats per algunes companyies poden absorbir la gran quantitat d'afectats. Des del passat dijous s'han cancel·lat a Europa al voltant de 100.000 trajectes.
Els últims països en obrir els seus cels han estat precisament aquells on tot va començar: Dinamarca, Noruega i Suècia. Els dos primers permeten des d'aquest matí els aterratges i enlairaments en tot el seu territori, mentre que l'autoritat aeroportuària sueca té previst anar aixecant les restriccions en gairebé tot el país durant la jornada. Ahir a la nit va tornar a estar operatiu Heathrow, l'últim dels grans aeroports europeus (de fet, el primer del continent en trànsit) que mantenia les portes tancades. L'aeroport principal de la capital de Regne Unit, el de major trànsit internacional a tot el món, va rebre el seu primer vol en sis dies passades les onze de la nit.
Encara es manté alguna restricció parcial, per sota dels 20.000 peus (6.000 metres), en zones de Finlàndia, Regne Unit, Dinamarca, Suècia i França. Eurocontrol preveu que aquestes limitacions s'aixequin gradualment al llarg del dia. Per la seva banda, les autoritats aeroportuàries esperen que la situació als aeroports es normalitzi "al Pazo de dos o tres dies".
Conseqüències econòmiques
La represa del trànsit aeri a Europa es va produir ahir després de la decisió adoptada el dilluns pels ministres de Transports de la Unió de flexibilitzar l'aplicació de les restriccions. Aquesta obertura dels aeroports ha suposat un respir no només per als país europeus afectats per les restriccions sinó per també per a aquells de Àsia i Amèrica que ja estaven patint les conseqüències del caos ocasionat per el núvol de cendra.
Els aeroports japonesos van tornar la passada matinada a una relativa normalitat a reprendre gran part de les seves rutes a Londres, París o Frankfurt i les companyies tornen a operar en els seus trajectes de llarga distància. Ryanair, que havia suspès tots els seus vols fins demà, ha començat a operar alguns encara que ha advertit als viatgers que es produiran "alguns retards". Bristh Airways ha anunciat aquest matí, en un comunicat, que "trigarà cert temps" a poder tornar a realitzar la seva programació habitual. La companyia ha cancel·lat avui sis vols previstos en ambdós sentits de la ruta que connecta Barcelona-El Prat amb Londres-Heathrow, així com altres dues operacions (una per sentit) entre Madrid-Barajas i Londres-Heathrow.
La crisi dels últims sis dies es tradueix també en pèrdues milionàries per a les companyies aèries i el sector turístic. L'Associació Internacional del Transport Aeri (IATA) ho ha quantificat avui en 1.700 milions de dòlars (1.265 milions d'euros). Segons afirma en un comunicat, les aerolínies deixaran d'ingressar uns 400 milions de dòlars (297 milions d'euros) al dia pel caos aeri. Les companyies van pressionar als governs perquè revisessin els tancaments després que els vols de prova realitzats durant el cap de setmana per diferents companyies, entre elles també Lufthansa i l'holandesa KLM, s'havien dut a terme sense problemes. El sector turístic europeu pot perdre més de 1.000 milions de lliures (1.142 milions d'euros) pels efectes del núvol de cendra, els trastorns als viatgers es prolongaran fins al pont de maig.
Segons un estudi de la consultora Lewis PR, les aerolínies s'enfronten a "una factura enorme" tant per les pèrdues econòmiques com per "els elevats costos" de relatorament i repatriació dels passatgers bloquejats. Algunes aerolínies han demanat ja a la Unió Europea i als Governs nacionals que les indemnitzi per la prohibició de volar.
Vols cancel·lats a Espanya
Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) informa que el trànsit aeri en els 47 aeroports espanyols gestionats per l'ens públic i els països afectats pel núvol està tornant a poc a poc a la normalitat. Així, fins les cinc de la tarda s'han cancel·lat 589 vols. D'aquests, 545 corresponen a operacions amb origen o destinació en els països més afectats pel núvol de cendra.
A Espanya, un total de 1.630 vols, el 19% dels aproximadament 8.600 programats per les companyies espanyoles, Iberia, Air Europa, Spanair i Vueling, van haver de ser cancel·lats durant els últims sis dies per la núvol de cendres llançada per l'erupció del volcà islandès. En total, AENA assenyala que des del passat dijous, i fins avui a les cinc de la tarda, els aeroports espanyols han suportat 11.571 cancel·lacions. El diumenge es van viure els pitjors moments, quan el núvol de cendra va obligar al tancament d'alguns aeroports espanyols, incidint fonamentalment en el barceloní del Prat i en el mallorquí de Son Sant Joan. Aquest dia es van anul·lar a Espanya 3.260 vols.
Les cancel·lacions d'avui corresponen majoritàriament a vols amb destí o arribada a París i Londres, així com d'altres ciutats europees com Hèlsinki (Finlàndia). Del Prat seguirà servint avui com a plataforma d'enllaç per a vols especials per a passatgers afectats pel caos.
Tot i la tornada a l'activitat aèria, les autoritats són cauteloses i segueixen de prop l'activitat del volcà Eyjafjalla. El núvol de cendres, origen de la crisi aèria, encara continua sobre algunes zones del continent, encara que afeblida. L'Organització Meteorològica Mundial confia que comenci a dissipar "cap al cap de setmana" a causa d'un sistema de baixa pressió que es mou en direcció a aquesta illa noratlántica.
.....................
Una erupció vulgar
L'explosió del volcà Eyjafjalla ha estat modesta - No afectarà al clima
L'erupció disminueix, però no es pot descartar que es reactivi- El mecanisme d'explosió del Eyjafjalla és com una olla a pressió
De moment, sembla que la situació millora, que l'erupció del Eyjafjalla està disminuint, però no es pot descartar que es reactivi, que hi hagi una nova injecció de magma o un nou canvi de pressions internes, explica Alicia García, vulcanòleg del CSIC a l' Museu Nacional de Ciències Naturals. Cal no oblidar que prop d'aquest volcà, en el mateix glacera, hi ha altres dos, el Hekla i el Katla, molt violents. Sobretot el Katla "pot ser terrible", diu García, i ha tingut erupcions cada poques dècades, apunta Carlos Carracedo, de l'Estació Volcanológica de Canàries (CSIC). "El Katla està donant signes d'activitat des de 1999 i no es pot descartar que entri en erupció", assenyala. Els tres volcans, a més, poden estar connectats.
Als volcans se'ls veu venir, es pot anticipar en certa mesura la seva activitat, si es coneix la seva història i es vigilen factors com els tremolors, la deformació del sòl, la temperatura, les fumaroles, etc. Però una cosa és detectar amb antelació el risc d'erupció i una altra predir amb exactitud, "i això és impossible", assenyala Carracedo. "Fins i tot després que comenci l'erupció, és dificilíssim estimar la durada i les característiques que tindrà". Per això, puntualitza García, és essencial que els països de risc volcànic tinguin "un bon sistema d'alerta a la població i d'evacuació, a més de comitès científics".
El mecanisme d'explosió del Eyjafjalla que ha paralitzat la navegació aèria en bona part d'Europa és com una gran olla a pressió, diu el vulcanològica de Canàries. En les últimes setmanes s'havia convertit en una atracció turística amb les seves belles colades de lava, però ha explotat, generant una columna de diversos quilòmetres d'alçada, de gasos i grans molt fins de roca i vidre volcànic, que els vents han portat a Europa . "L'aigua de la glacera s'ha filtrat, s'ha vaporitzat en entrar en contacte amb el magma, que està a més de mil graus centígrads, i ha provocat l'explosió volcànica", explica Carracedo.
Aquest mecanisme explosiu associat a l'aigua fosa al volcà d'Islàndia és el mateix que es produeix per l'aigua marina en altres volcans, o també per glaceres i geleres, com en els de l'Antàrtida o als colombians, inclòs el tristament cèlebre Nevado del Ruiz, destaca Eumeni Ancochea, degà de la Facultat de Ciències Geològiques (Universitat Complutense).
En realitat l'erupció del Eyjafjalla no ha estat molt potent, expliquen els vulcanòlegs. "L'Índex d'explosivitat volcànica (IEV) va de 0 a 8, i aquest no ha passat del 2 o 3", explica Ancochea, puntualitzant que és un índex valoratiu, no un factor matemàtic com l'escala Richter dels terratrèmols. "Però a manera de comparació, l'erupció del Pinatubo de 1991 va arribar al nivell 5 o 6 de l'IEV, el famós Krakatoa, el 1883, a nivell 6, i el Tambora, el 1815, a 7", afegeix.
Les grans erupcions volcàniques en el passat van tenir notables efectes climàtics. La del Pinatubo, per exemple, va produir un refredament transitori del clima del planeta de mig grau aproximadament a causa del pols del volcà que va injectar en l'atmosfera. Aquest pols, com altres partícules en suspensió, actua com un lleuger vel que intercepta en part la radiació solar.
Però la recent erupció del Eyjafjalla ha estat molt modesta, assenyalen els experts. El núvol de pols no ha de tenir un impacte apreciable en les temperatures, coincideixen, encara que, com és lògic, caldrà esperar a tenir les dades i les estimacions precises per treure conclusions.
https://www.cfmu.eurocontrol.int/PUBPORTAL/gateway/spec/index.html
TELEVISIO ISLANDESA
http://www.ruv.is/
http://www.dmu.dk/Luft/Luftforurenings-modeller/Vulkansky.htm
VOLCA-NUVOL CENDRA
http://www.dmu.dk/Luft/Luftforurenings-modeller/Vulkansky.htm
AVIONS EUROPA
http://www.eurocontrol.int/corporate/public/subsite_homepage/index.html
http://www.eurocontrol.int/corporate/public/site_preferences/display_news_list.html
La magnífica entrevista que va fer dilluns Mònica Terribas a José Luís Rodríguez Zapatero va servir per fer callar o deixar retratats tots aquells que acusen la directora de T...
El vicepresident primer i ministre de Cooperació Territorial espanyol, Manuel Chaves, ha recordat que només l'Estat pot canviar els límits de les províncies catalanes, referint...
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha fet una crida a la societat catalana a "no acceptar en el seu fur intern" un hipotètic retallada de l'Estatut a mans del Tribunal ...
Mor als 97 anys l´activista Feliu Matamala Creador de l'empresa STEIN i la llibreria Les Voltes, va impulsar moltes campanyes en defensa de la llengua catalana.
"L´amo de Ca...
